constato: facebook (i twitter, instagram també, i segurament d’altres xarxes on no hi sóc) em filtra el què HE de veure / llegir / conèixer / saber…
confirmo: si és gratuït, el producte sóc jo
anoto: la majoria de nosaltres ja no generem contingut en aquestes xarxes, ens limitem a reenviar-lo, i cada informació que fa palestra ens arriba reiterada fins la sacietat des de totes les direccions: diaris digitals recurrents, notícies fins a embafar, revistes digitals insistents, imatges patrocinades, sponsoritzats….
pregunto: ens estem convertint en… què?
.
Totes les teves impressions són certes. Tot i així, seguim allà, d’una manera o altra. El facebook em sobra, el faig servir molt poc, personalment. El twitter sí que m’agrada i hi entro més, i sí que intento generar continguts. Afegiria a tot que sí, som nosaltres el producte, però ho acceptem. És una altra manera de comunicar-se, d’establir relacions, i ara per ara em va bé. Ja dic que FB em sembla un niu de merda, però aquí seguim, que molta gent en té.
Sí, sí a tot també,
jo també uso més el twitter, sobretot perquè em permet informar-me en temps quasi real… per això m’empipa que el seu algoritme (o com es digui) em trii què veig i què no, jo el que vull és veure-ho per línia temporal… també al facebook, però aquest m’importa menys; o l’Instagram, que a vegades m’amaga contingut dels amics que m’agradaria poder veure sense necessitat de tenir-los tots a preferits….
Sé que som el producte i ho acceptem, regalem les nostres dades (fins on volem, si tenim cura), però que em filtrin el què m’ensenyen segons el que ells creuen em sona a manipulació…
com a mínim, tenir el dret a la pataleta 🙂