El primer trailer d'”Àgora” (història d’Hypàtia d’Alexandria) d’Alejandro Amenabar (no volia deixar de ressenyar-la)

Segle IV. Egipte sota l’Imperi Romà. Les violentes revoltes religioses en els carrers d’Alexandria arriben a la seva llegendària Biblioteca. Atrapada dins dels seus murs, la brillant astrònoma Hypatia lluita per salvar la saviesa del món antic amb l’ajuda dels seus deixebles. Entre ells, els dos homes que es disputen el seu cor: Orestes i el jove esclau Davo, que es debat entre l’amor que li professa en secret i la llibertat que podria arribar a unint-se a l’imparable ascens dels cristians.

Ja no recordàva quan era fàcil,
en quin punt va convertir-se en adult i va fer seves totes les responsabilitats…..

però un dia, una papallona…

Està postrada al butacó del seu menjador antic, minúscula i passada, la boca seca, el gest de dolor, inconscient a les hores…

Entro a poc a poc i obre els ulls, em somriu. M’assec al seu costat. Em mira i fa l’esforç de tres paraules… tres sons que surten secs, a penes perceptibles:

• … us heu portat tant bé…..

i em mira, els ulls vermells, el gest tremolós,
i plora…..

I jo entenc el què no diu i se’m fa un nus, no sé què dir-li…. només li prenc la ma, m’estreny, i ens quedem juntes moltes estona compartint l’escalfor…

… avui he vist la mort, i no he tingut paraules,
he vist la mort, i no puc parlar-ne,
només plorar…..

Directe a l’essència, sense dubtes, sense marrades….

Admetre que, potser,
he estat defugint responsabilitats, amagant-me….