Comentaris a: L’esdevenir dels dies

Per: hypatia

hypatia — Wed, 11 Nov 2009 20:23:24 +0000

Ariadna….
és bonica aquesta imatge que em transmets, de tendresa cap als propis avencs….
esvorancs o cicatrius, els avencs formen part de nosaltres….

o potser ens fa por, Thera… perquè sabem exactament què sentirem…..? ^_^

Per: Thera

Thera — Wed, 11 Nov 2009 14:23:54 +0000

Precioses paraules que em fan pensar… i tants abismes! Però, no sempre podem, o volem, o sabem escoltar-nos… ens fa por, qui sap què sentirem!

Per: digue'm ariadna

digue'm ariadna — Wed, 11 Nov 2009 10:54:51 +0000

… Hi ha esvorancs que resten oberts. Caminem per la seva vora, ens aturem i ens omplim de la sensació de buit i de no-res que ens provoquen. D’altres, cicatritzen. Però, tot i així, en alguna ocasió, ens desvetllem acaronant la seva cicatriu que malgrat haver-se tancat i potser desat en algun racó de l’oblit, sempre restarà allí, com a testimoni de l’abisme viscut…

Per: hypatia

hypatia — Mon, 09 Nov 2009 11:46:32 +0000

shuuut….. estàs inspirada, tu….
a mi m’agradava tancar-los, els abismes, d’una manera o d’una altra, entenent o cedint…. parlant-ho….

algun dia, volarem, sure!!
(potser només cal obrir les ales i parar-les contra el vent…?)
;*******

Per: elur-neus

elur-neus — Mon, 09 Nov 2009 09:46:09 +0000

No crec que acabem de tancar mai cap abisme, si un cas els tapem o ignorem i esquivem per no caure-hi altra vegada, i no crec pas que sigui res mal fet. Bé hem de sobreviure i tirar endavant i crear nous abismes i superar nous vertígens i potser algun dia aconseguirem de volar… qui ho sap.

Una abraçada a peu pla, sobre un terra prou ferm, tot i que sovint trontolla i de mala manera i obre esvorancs difícils de saltar
Petons maca!

Per: hypatia

hypatia — Mon, 09 Nov 2009 06:05:34 +0000

a mi em passa el mateix a Un lloc per nosaltres, em corprèn… i m’atenalla una impressió sense paraules… ho fas tant bonic!!!

tens l’artesania de la tendresa, poeta
un ptonet ben dolç també **!!

Per: barbollaire

barbollaire — Sun, 08 Nov 2009 20:47:34 +0000

…no sempre, tothom que escolta sap, o s’atreveix a, dir alguna cosa… especialment quan s’és un xerraire…

per tant, amb el teu permís, et deixo una abraçada i una bosseta de petons dolços, atents i gens de compromís, nina
;¬)*

Per: hypatia

hypatia — Sat, 07 Nov 2009 12:12:39 +0000

osti….
ara “hasta” m’afalagaria que em comparis amb una bona novel.la…

… tic fent els deures, has vist?

Per: L'Espolsada

L'Espolsada — Sat, 07 Nov 2009 11:49:14 +0000

Sembla inspirat en Les edats perdudes…

Per: hypatia

hypatia — Sat, 07 Nov 2009 11:15:46 +0000

o… pot ser impotència, també, kika?
esgotament de no sentir-nos amb més forces…?

… em sembla que tinc una lluita pendent
:p