.
.
la “internet intel·ligent” no contempla que puguem compartir els nostres perfils; així, igual que netflix em recomana tot un sector de pelis d’acció i d’animé, amazon insisteix que m’han d’interessar els compressors i les barbacoes de jardí…
i ni les unes ni les altres, noop!!
.
saps que comença a ploure quan t’espurnegen les ulleres…
llavors, el paisatge es disgrega, líquid, en esferes cada cop més petites que el repeteixen, clònic, fins a fer-lo borrós, il·legible…
gairebé com si ploressis/n….
.
dir que t’agrada escriure
no equival necessàriament
a dir que tens alguna cosa a dir…
i viceversa…
vet aquí el drama
.
l’impossible succeeix constantment,
només t’ho has de creure…
(sentit sense voler, sèrie Lost in Space, versió actual)
.
el silenci és el magma del significat,
el sentit que llavors expressem en el gest, en la mirada, en el somriure, en la llàgrima… o en la paraula
.
