saps que comença a ploure quan t’espurnegen les ulleres…
llavors, el paisatge es disgrega, líquid, en esferes cada cop més petites que el repeteixen, clònic, fins a fer-lo borrós, il·legible…
gairebé com si ploressis/n….
.
4 comments Post your own
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Comenten
- XeXu en 3.0 o més
- hypatia en amb pluja a les ulleres
- Pons en amb pluja a les ulleres
- hypatia en amb pluja a les ulleres
- XeXu en amb pluja a les ulleres
-
Moments
-
Topics
adD cosesquepensoquannopensoenres divertimento dona lluna eclipsi de lluna escoladescriptura escriure espai lluna exercici exercicisdecreativitat felicitatspetites filosofades frasesperapensar frasesquerecullo haiku Lluna lluna bruixa lluna d'estiu lluna d'hivern lluna de tardor lluna feinera lluna i llibres lluna marona lluna nova lluna plena lluna riallera lluna trencada metafora microrelat monòleg poesia presentació primavera reflexionspetites relat sentences
Theme: Wu Wei by Jeff Ngan
Molt pràctic l’invent aquest de les ulleres, però té els seus defectes també…
síp,
algú s’hauria d’inventar els eixugavidres per a ulleres…. ;-P
amb les llentilles què tal?
depèn de quant amunt miris, Pons ;-P