El verb equivocar-se no té temps present (o no n’hauria de tenir). Mai no ens equivoquem sinó quan ja ha passat, que llavors pensem que, potser, vam equivocar-nos…
Però equivocar-se és cruïlla, i mai no podem saber què hauria passat si haguéssim pres un altre camí; llavors, potser l’equivocació hauria estat… només diferent…?
En aquell moment però, quan es pren la decisió, amb els condicionants, amb el sentiment, amb la raó, amb la intuïció o la bogeria, la tria sempre és encertada.
So, let’s your soul be your pilot
.