Me la van regalar fa gairebé quatre anys…

… llavors m’oferia tres fulles, dues tiges i vuit flors…. que no van arribar ni a l’estiu

Durant tot aquest temps, mimada que l’he tingut sempre, m’ha obsequiat amb tres fulles noves; tres fulles verd intens, brillants, gruixudes, vives… i res més

Aquest any però, s’ha vist amb força de pujar una nova tija (el creixement de la qual jo seguia amb candaletes), de fer-hi poncelles (capolls?), i d’anar esclatant les seves flors raríssimes, precioses, amb l’abella al mig….. (tot i que juraria que, d’orígen, duia flors blanques)

I jo estic emocionada!!!!
(em sento una mica com el Petit Princep, ves)

Sola a casa,
m’havia promès un dia de solitud, de tranquil·litat,
un dia meu, senzer, per a viure’l tot en pijama i beure-se’l a poc a poc, a glopets petits……

Però no…….
he acabat pujant a Girona a mig matí… per tornar a baixar de “toca-paret”,
hem dinat amb l’Antònia que feia més de 15 anys que no ens veiem i venia per sopresa,
he sortit vint minuts a mig dinar per dur al Bernat al partit,
hem pujat a pistes havent dinat,
i llavors a Sant Feliu a acompanyar el fill de la Carme….

i s’han fet les set de la tarda, i les vuit,
i s’ha omplert de nou la casa…..

Ha estat un dia magnífic, m’ha encantat…..
però enyoro el dia que el dia m’ha robat

Tempesta…..

potser ve, però….
és tan bella, que sempre puc somniar que se’n va