.
silenci
“Cuando escribimos ofrecemos el silencio tanto como la historia.
Las palabras son esa parte de silencio que se puede expresar”
(de “¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?“,
autobiografia (i més) de la Jeanette Winterson)
Archives for posts with tag: lluna d’hivern
M’emociono,
encara sóc capaç d’emocionar-me (o torno a ser capaç d’emocionar-me, no sé)
És una emoció que em neix de molt endins, puja i s’obre pas des del meu centre i se m’escampa, amunt, fins a la gola, envaïnt-ho tot, immensa, forta, arrabassadora….
Acabo sent la que plora davant un paisatge, un animaló, o el silenci grandiós de quan la natura t’empetiteix…
Les Bulloses sota la boira
Guineu (by Maria Anglí)
Serralada Canigó-Puigmal
I és clar, llavors…. l’emoció surt als mapes*
Ruta de les Bulloses
* el mapa que ell va dibuixar per a mi, és clar
Com el sol de mitjanit, em batega
soterrat, somort, latent….
pots entendre-ho??
Ja us en parlava fa moooolts mesos, el juliol del 2007: blue moon, lluna blava.
Però avui, el darrer dia d’aquest 2009 ja esgotat, en mereix una altra menció especial.
I és que aquesta nit, trenada entre un cel de vidre, encetarem un any nou sota la claror d’una lluna blava.
blue moon
Què és una lluna blava?
En el calendari gregorià, el nostre, els mesos tenen una mitja de 30 dies i mig. Per contra, com sabeu, el cicle lunar té una mitja de 29 dies i mig. Això fa que, cada cert temps (entre dos i tres anys), aquesta diferència s’acumula i podem gaudir de dues llunes plenes dins el mateix mes solar.
Aquesta segona lluna plena s’anomena lluna blava, tot i que la seva llum, en realitat, no canvia de color.
Aquesta nit, al punt just de les 20:13h (UTC +1), tindrem aquesta lluna blava.
A més, coincideix avui també, un petit eclipsi parcial de lluna a les 19:23h, pel que podriem dir que, aquesta nit, excepcionalment, tindrem una lluna tricolor: blanca per plena, blava pel calendari, i vermella per l’eclipsi.
Una lluna blava + nit vella + eclipsi, segons sembla, no succeïa des de 1694, quan al desembre també va haver-hi un eclipsi de lluna el dia 1. I no tornarà a donar-se fins a l’any 2400….
Una nit excepcional doncs, prel·ludi segur d’un any que hem de fer també excepcional.
Molt bona entrada d’any a tothom!!!
.
.
A porteriori del dia, vegeu la imatge d’aquesta lluna blava eclipsada….
.
Lluna blava eclipsada
.
Com cada any, finals de febrer -una tradició ben familiar-,
ens reunim al voltant del pare per a “pujar a buscar el vi“
Ningú no falta a la cita, ningú no la discuteix,
tots aturem les nostres vides (bigarrades) per un dia
Carreguem els garrafons buits als cotxes grossos i enfilem la carretera fins a Selva de Mar (els nostres orígens…. cada cop més llunyans, per cert)
Invariablement, jo vaig al volant del tercer cotxe, la cua -allò de ser “la nena”-
i, invariablement, em meravella la complicitat amb què conduïm, canviant de carril i regulant la velocitat per a portar la caravana com un cuc únic perfectament sincronitzat.
“Pujar a buscar el vi” significa arribar-se fins a casa en Josep i na Teresa, els cosins del pare, maniobrar en aquella cantonada estreta del poble on gairebé no girem, i arribar-nos al seu celler. Carregar cinc-cents litres de vi (o més) i llavors vagarejar pel poble fins a la font (la fónt -que en diuen-), i visitar els familiars cada cop més vellets que encara viuen en cases fresques de pedra vella. Selva de mar és un poble preciós……
I en sortim al migdia altre cop de comitiva, i dinem sempre davant del mar
(el meu mar….)
converses, rialles, el pare satisfet de tenir tota la seva prole (adolescents inclosos!!) al voltant d’una taula; la mare cofoia d’haver-nos pogut reunir tots una any més….
I tornem a casa a descarregar i a omplir les botes del pare, aquelles quatre botes que mimarà tot l’any per a fer reposar un bon vi i convidar-nos qualque festa assenyalada.
Fins l’any vinent………
(si encara hi som tots -diu, baixet, la mare-)
