tornen del camp; tu ets el marit de la Remei? li diu la nova veïna tot acceptant amb familiaritat les festes de la Kira, no ens coneixem encara, afegeix com per tranquil·litzar-lo, però tenim una amiga en comú
mmmm…. m’agrada, em sembla que hauré de trobar el moment de fer bon veïnatge
.
crònica d’un matí de tardor, plujós
aqui ara plou; res, quatre gotes mal comptades, amb prou feines si la terra fa olor de moll; faig fotografies als patis humits…
té, ara plou, una pluja suau però, amb quatre trons amables; m’agrada que plogui, m’agrada la pluja….
ara plou molt fort, i fa trons secs, que trenquen el cel; i tempesta, llamps, trons, aigua… una meravella!!
han vingut els meus pares, han portat peix i la mare l’ha netejat, sardina
quan ha parat de ploure han marxat, d’aquella manera que marxen ells, a poc a poc passadís enllà, agafats de la ma, mesurant la passa amb compte a les escales…
.
a la perruqueria, una de les àvies em fa notar que, a diferència d’elles, jo no vinc a la ‘pentinadora’, perquè després de tenyir, rentar, tallar i metxes de colors, sóc jo qui m’acabo pentinant abans de marxar; cap glamour doncs
.
viatjava sempre pels plecs del mapa, rutes de camins esborrats a força de desar-los, línies difoses sobre els estrips del paper….
només així s’assegurava que ningú no pugués seguir-li les passes, i que tots els paisatges fossin sempre de redescoberta
.
quan sóc a barna, dino en un forn preciós on venen varietats esplèndides de tota mena de pa; també fan un menú senzill d’amanida i truita o quiche; avui m’ha semblat que demanar la truita amb l’explícit “sense pa!” era un sacrilegi….
.
