remor de verd, de vent, surto a mirar com cauen les primeres gotes…
veig com els ocells a poc a poc es van eixoplugant als arbres i sota les teulades, he vist els llamps petits i escolto els trons que quasi demanen permís per a deixondir-se, no és una gran tempesta…
llavors però, ha passat un cap de núvol i les gotes s’han fet més grosses i més ràpides, ho mullen tot…. i la kira s’espanta
.
p r e c i ó s… puc sentir el vent, els trons, l’olor a terra mullada, puc sentir la pluja…
Una curta tempesta, un cap de núvol, que es veu gairebé en imatges.
Pobret ocell… sembla trist, sembla que estigui pensant ‘només em falta això, que es posi a ploure…’.