El verb equivocar-se no té temps present (o no n’hauria de tenir). Mai no ens equivoquem sinó quan ja ha passat, que llavors pensem que, potser, vam equivocar-nos…
Però equivocar-se és cruïlla, i mai no podem saber què hauria passat si haguéssim pres un altre camí; llavors, potser l’equivocació hauria estat… només diferent…?
En aquell moment però, quan es pren la decisió, amb els condicionants, amb el sentiment, amb la raó, amb la intuïció o la bogeria, la tria sempre és encertada.
So, let’s your soul be your pilot
.
Totalment d’acord. La tria sempre és la millor que podem i que sabem, en les circumstàncies del moment. Després tenim més dades, però mai per més dades que tinguem no sabrem mai si les altres opcions haurien estat millor o pitjor.
Jo penso, com tu, que sempre l’encertem… (fins i tot encara que no ens ho sembli)
Visca per tots els encerts!
Quins records! Aquesta reflexió la feia jo sempre quan era més jove, feia temps que no hi pensava, però encara ara he de dir que hi estic d’acord. Quan prens una decisió de manera conscient, raonada, i valorant les opcions, no t’equivoques mai, perquè potser no és el camí més òptim, o el que ens aportarà més beneficis, però és el nostre, la nostra tria, i és el que volem.
m’agrada que coincidim,
“sempre l’encertem, fins i tot encara que no ens ho sembli” tan cert!!
i llavors hi ha l’altra,
“és igual si ens vam equivocar o no; som aquí, amb el que tenim, què fem?” i endavant!!
🙂 🙂 🙂