.
a la vida, a vegades,
no hi ha bons ni dolents,
només dubtes i inseguretats
constato: facebook (i twitter, instagram també, i segurament d’altres xarxes on no hi sóc) em filtra el què HE de veure / llegir / conèixer / saber…
confirmo: si és gratuït, el producte sóc jo
anoto: la majoria de nosaltres ja no generem contingut en aquestes xarxes, ens limitem a reenviar-lo, i cada informació que fa palestra ens arriba reiterada fins la sacietat des de totes les direccions: diaris digitals recurrents, notícies fins a embafar, revistes digitals insistents, imatges patrocinades, sponsoritzats….
es puja una muntanya de la mateixa manera que es viu una vida,
—diu la Busquets,
o a l’inrevés, es viu la vida igual com es viu la muntanya.
(del llibre “Somni Blanc” de l’Ester Busquets Alibés, un petit gran llibre)
a diferencia de la lluna, sóc inconstant, i potser com la lluna, responc a marees…
[…]
i el temps, com a únic recurs finit no renovable….
[aquestes son la primera i la darrera frase de la meva contribució a la Trobada virtual de blocaires del Roda el món i torna al bloc; us animo a que el visiteu i participeu en la bonica iniciativa que s’hi proposa]
.