Archives for posts with tag: experiènciadevida

1AD88A44-E54A-474E-9EF0-74853E59EE59
amb la kira sortim ben d’hora, ben d’hora
.
a punta de dia quan tot just clareja, ella puja a despertar-me demanant la seva primera sortida al balcó; surt ufana fent veure que controla el carrer, tot i que tots sabem que quasi no s’hi veu d’un ull i té cataractes a l’altre.

s’hi està fins que, un cop dutxada i vestida amb el xandall de rigor (jo en xandall, ella sempre va descalça), sortim a passejar la fresca

al camp no hi aneu, va dir el Cesc, que hi ha massa espigues…. a la que obro la porta del barri però, ella, la velleta sorda, la gossa centenària que li diuen els meus fills, surt rabent direcció al camp

la crido, xiulo (el xiulet es veu que el sent), torno a cridar-la, per a què em miri només, per ensenyar-li amb el gest que anem cap a l’altre cantó…. però ella no mira, trota fent cas omís a la seva artrosi medicada direcció al camp

llavors corro, potser no em sent, penso, corro fins a abastar-la per tocar-li l’esquena, que sàpiga que li vull dir quelcom, i ho faig, la toco suau per no espantar-la, com s’espanta a casa amb l’imprevist del contacte… però ara, al matí, el contacte la fa córrer encara més, lluny de mi, direcció al camp

allà les espigues son altes i molles, el caminet que hi han dibuixat els passejants de gossos a força de resseguir-lo cada matí, llisca de fang…

allà ella trasteja feliç, ensuma ara una espiga, ara una herba, ara una flor, entoma sol…. trota petit i curt, com un somriure rialler, acompassat amb la piuladissa rabiosa i enjogassada dels ocells en aquesta primera hora de fresca

de tant en tant, es gira per assegurar que jo també hi vaig….
després, quan s’assequi, penso, la casa serà una platja de sorra fina i espigues

però tan se val, el que val, de fet, és l’ara
llunadepapr
.

47689067_10215611457172483_3413595274776412160_n.
.
si t’apartes del camí, pots descobrir petits racons absolutament màgics…
.
… a la muntanya i a la vida

llunadepapr
.

“La paciència i l’humor son dos camells amb els que es pot travessar qualsevol desert” (refrany àrab)

38E5A62E-39AE-4A39-8963-C08B5B61E496

cert a la vida, cert a la muntanya
llunadepapr
.

drawing-youtube-like-and-dislike-png-23
.
malagradós -osa
adj. [LC] Aspre en el tracte, no gens agradós.

i jo hi afegiria: que es dona de baixa del grups de whatsapp que s’omplen continuament de reenviaments varis (la majoria de vegades repetits i/o no contrastats) diferents a l’objectiu pels que s’ha creat el grup

potser hauria d’haver començat dient alguna cosa com: començo a estar cansada (o m’atabala) rebre les mateixes comunicacions que ja veig al diari i a les xarxes socials directament en dotze grups de whatsapp diferents i… massa soroll innecessari

bé, resumint, sóc jo i, al menys en aquest sentit, sóc una malagradosa
llunadepapr
.

en diuen Pass’Aran,
és una ruta transfronterera entre Catalunya i França, Vall d’Aran i Ariège, on hi proposen itineraris majestuosos i salvatges, amb variants per a fer grans pics, el Crabère, el Mont Valier, el Barlonguèra o el Mauberme….cinc dies potents, rabiosament feréstecs, rabiosament bonics

la vam fer, de l’11 al 16 d’agost, i encara l’estic paint (me’n faig creus d’haver-la feta!!); el Pirineu francès per on es camina la gran majoria del temps és un paisatge salvatge, frondós i desmesuradament verd, quasi verge: quan feia humitat, de la pluja i la boira baixa, semblava que caminaves en la selva tropical; llavors enfilaves tartera i tot era pedra esquerpa i llacs turquesa de mides i formes diverses; miraves enrere i veies els lloms blavosos de les carenes que anaves deixant enrere, el cel blavíssim… a les nits, si sorties fora del refugi després del pipi de matinada, el cel ensenyava milions de puntets titil·lants, atapeïts i lluents sobre el fosc immens i sense lluna….

una travessa recomanable en definitiva, ben marcada, una mica com Muntanyes de Llibertat, tot i que diria que més forta… van estar cinc etapes durilles, cada dia amb desnivells sobre els +-1200 i pico de metres, trencacames amunt i avall, entre 6-8-10h de marxa, a vegades sol radiant, algun dia boira i pluja…. amb moments complicats però també estones divertides, vam fer un equip molt divers però que ens enteníem, còmplices… i hi hem fet moltíssimes fotos, algunes son espectaculars, com el paisatge; d’una tria selecta n’he fet aquest petit vídeo que deixo aquí, per si voleu veure un tastet del que ofereix aquest paisatge

llunadepapr

.