les decisions importants es prenen amb el cor, ulls clucs… per a tota la resta, es pot ser raonable
(i segur que això ja ho havia pensat/dit algú abans, però jo hi arribo vivencialment, per l’experiència, i és això que transmeto als meus fills quan es plantegen futur)
.
Hi estic d’acord a mitges. Amb els anys he anat canviant però sempre havia passat per molt racional. En l’únic que em permetia tirar d’emocions i de bogeries era en l’amor. Per la resta, més valia pensar una mica les coses. És clar que cadascú se sap les coses importants per ell o ella. Per mi aquestes eren les importants.
bé,
també he anat canviant amb els anys, jo he estat de sempre refotudament racional…. amb l’experiència aprens però que qualsevol decisió de vida, si no et batega, difícilment t’omplirà…. per més racional i ben ponderada que sigui
i amb tot, això s’aprèn, difícilment serveix que t’ho diguin… (malgrat jo els hi digui als meus fills 😉 )